Primer aniversari de Penedès Gastronòmic

Penedès Gastronòmic m’ha servit per aprendre sobre el món de la restauració, descobrir nous espais i endinsar-me a les xarxes socials. I també per gaudir de plats meravellosos i d’espais únics, de la companyia i del plaer d’escriure.

Coincidint amb el primer aniversari del blog, m’agradaria compartir els millors moments d’aquest any tan intens.

Restaurant Ull de llebre, el primer

Vaig triar el  Restaurant Ull de Llebre per inaugurar el blog perquè em va semblar un bon representant de la cuina més actual del Penedès.

La presentació del xató en forma de caneló, la calçotada en crema, el vermut tradicional condensat en una cullerada i l’escuma de crema catalana de les postres, van ser les apostes més originals de la carta.

 Cullerada de vermut tradicional
Cullerada de vermut tradicional

Dins d’aquest tipus de restaurant, que jo anomeno clàssic actualitzat, també em van agradar molt el Restaurant El Dinou (Vilanova i la Geltrú), el Restaurant Cigró d’or (Vilafranca del Penedès) i el Restaurant Vell Papiol (Calafell). Dels dos primers destaco l’originalitat de l’edifici on es troben (un edifici històric i un antic mercat) i, de tots tres, la seva cuina de qualitat en tots els sentits.

El Pot Petit, Dosa Nova, Le Petite Mort i Mama#5, el meu estil

M’agraden els restaurants petits, acollidors, amb un tracte familiar i que tinguin un ambient cosmopolita, actual, de gent jove que està al dia. Que estiguin on està la festa o, més aviat, que ells siguin la festa. Amb un interiorisme original, trencador, però sense passar-se. I, per descomptat, que es mengi bé i bé de preu.

Aquest any he anat a quatre restaurant que compleixen totes aquestes característiques. Casualment, tots estan al Garraf. Son El Pot Petit a Sant Pere de Ribes, Dosa Nova i Mama#5 a Sitges, i La Petite Mort a Vilanova i la Geltrú.

Al Celler El Pot Petit em vaig sentir com si anés de visita a la casa d’un amic que entén de vins i cuina molt bé.

Parmentier, ou poche i cruixent de botifarra negra a El Pot Petit
Parmentier, ou poche i cruixent de botifarra negra a El Pot Petit

La Petite Mort va ser el nostre final a La Nit del Museus, a Vilanova. Primer vam visitar l’exposició Jo no soc Joan Brossa, al Centre d’Art Contemporani La Sala. Desprès vam visitar el Museu Romàntic Can Papiol i, un cop finalitzada la visita, vam escoltar un concert al jardí del museu, a càrrec dels alumnes de l’Escola de Música. I, gaudint de l’ambient festiu dels carrers de la ciutat, vam arribar a La Petite Mort, on va continuar la festa.

La Petite Mort
La Petite Mort

I, en ple centre de Sitges, molt a prop l’un de l’altre, es troben Mama#5 i Dosa Nova. Situats en carrers tranquils, decoració que imita un espai domèstic i gastronomia internacional, podríem dir que son germans. Fantàstics tots dos!

La terraza del  Restaurante Mamá #5
Mama#5

La Cuina de la Marga, arròs en família

Soc fan de les últimes tendències, tant en gastronomia com en decoració. Però no em puc resistir a un tradicional plat d’arròs ni a la decoració marinera. I en aquest dos temes son experts al Restaurant La Cuina de la Marga.

Vam anar en família a celebrar l’aniversari de la meva mare. Vam gaudir tots, grans i petits, dels entrats, l’arròs i les postres, i també de l’escenari idíl·lic de les nostres platges.

Tiramisú de La Cuina de la Marga
Tiramisú de La Cuina de la Marga

La Sinia, molt més que un restaurant

Més que un restaurant, podríem que La Sinia és un complex d’oci. Bar amb terrassa per fer el vermut, restaurant, parc infantil, espai per a concerts… Pots anar a passar el dia! Nosaltres ho vam fer tot, concert inclòs.

Música en viu al Restaurant La Sinia
Música en viu al Restaurant La Sinia

Restaurant La Tertúlia, el preferit de la família

La Tertúlia era un dels meus restaurants preferits. Fa pocs dies va tancar les seves portes. Tinc molt bons records de La Tertúlia, fa molts anys que hi vaig. Ha deixat un buit difícil d’omplir.

Pastís vegà del Restaurant La Tertúlia
Pastís vegà del Restaurant La Tertúlia


Surfer’s Bar, a l’estiu

El Surfer’s Bar va lligat als meus estius, juntament amb L’Esclat. Per a mi, aquests espais són sinònim d’alegria, de nits ballant a la platja, de l’aire salat del mar i de la dolçor dels mojitos.

Surfer's Bar
Surfer’s Bar

Restaurant Lo Mam, o Lo más

El Restaurant Lo Mam és el restaurant més foodie del Baix Penedès. Fa molt de temps que tenia ganes d’anar. El meu aniversari va ser l’excusa perfecte. Va superar les meves expectatives. Vam fer el Menú Degustació: una sorpresa rere l’altre. Una nit màgica!

Salmonete curado con ensalada de cítricos del Restaurante Lo Mam
Salmonete curado con ensalada de cítricos del Restaurante Lo Mam

Restaurant Casanova, més enllà del plat

El Restaurant Casanova és una experiència, és art. No és només seure a menjar plats de primera. Va més enllà.

kakigori
kakigori del REstaurant Casanova

Pocs dies abans de visitar el restaurant havia anat a una obra de teatre experimental, El fil d’Ariadna. Una experiència sensorial, que recomano a tothom, on t’endinses literalment a l’obra. Doncs bé, en certa manera, vaig trobar una relació entre El fil d’Ariadna i el Restaurant Casanova.  Com diu l’anunci, teatre que no és teatre, i restaurant que no és restaurant.

L’Empordà

I, per acabar, la meva foto preferida: la cocteleria de Mas Sorrer, a l’Empordà. Records d’un estiu perfecte.

Cocteleria de Mas Sorrer
Cocteleria de Mas Sorrer

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *